viernes, 3 de agosto de 2007

Ja no hi han braus al paisatge

Un grup radical anomenat " La bandera negra" ha fet caure i despres ha destrosat l' última figura del "Toro de Osborne" que quedaba a Catalunya i que estava situat al Bruc.
Segons ha declarat qest grup ho ha fet per netejar la muntanya de Montserrat de la inmundicia cornuda espanyola.
Ara jo em pregunto: És així com es vol reflexar Catalunya com una societat tolerant? És la imatge que volem transmetre a l' exterior?
Que serà el següent, cremar i destrosar les cases de tot aquell que no pugui demostrar tenir els cognoms catalans fins almenys la tercera generació? Potser es farà desmostrar un determinat RH a la sang.
Brabuconades no, gracies. No fan cap favor a Catalunya.

Si voleu saber més, feu clik aquí

3 comentarios:

´´ dijo...

El tema aqui es cojer una idea de Cataluña y todo aquello que no entre en tu idea rechazarlo , eso seria un error , luego esta que el toro este tendria un propietario , la foto que has puesto es bonita , de dia la cosa pierde bastante

Bruguers dijo...

A mi em molesta pel fet d'haver-se agafat com símbol del nacionalisme espanyol més rànci. Mentre era publicitat d'Osborne podia agradar-me més o menys (era menys) però ara no es vincula a la marca de conyac sinó com "espanyolitat" i això fa que uns el venerin i altres l'odiïn. Personalment estic en contra de fer malbé res, desmontant-lo n'hi havia prou, però també m'ofen veure banderes d'Espanya amb aquesta bèstia. És incultura, publicitat gratuïta i tot un símbol de l'Espanya pre-constitucional. He dit!!!
Salutacions.

Lucía Solís dijo...

El nacionalisme extremista! Jo no sóc nacionalista, de fet no entenc molt bé aquest rotllo. Sempre m'he sentit catalana (encara que els meus pares no ho eren)però m'ho han fet ben difícil. A mi el toro d'Osborne em recorda els viatges quan era petita. Quan anávem per la carretera i jugàvem a comptar-los o a qui el véia primer. M'emprenya l'apropiació d'un animal tan maco i també m'emprenya que els catalans hagin de tenir com a senyal identitària un burro. Per molt català que sigui! Per mi, la millor manera de sentir-me d'algun lloc és des del respecte i el coneixement.